POEMARI D'HIVERN

I ENTRE POEMA I POEMA NOSALTRES, LA CLASSE D'EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS:

HIVERN

Estime la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres. 
Estime la tendresa de la pluja 
i el pas insegur dels vells damunt la neu. 
Estime els arbres amb dibuixos de gebre 
i la quietud dels capvespres vora l'estufa. 
Estime les nits inacabables 
i la gent que s'apressa sortint del cinema. 

L'hivern no és trist: 
és una mica malenconiós, 
d'una malenconia blanca i molt íntima. 
L'hivern no és el fred i la neu: 
és un oblidar la preponderància del verd, 
un recomençar sempre esperançat. 
L'hivern no és els dies de boira: 
és una rara flexibilitat de la llum 
damunt les coses.

L'hivern és el silenci, 
és el poble en silenci, 
és el silenci de les cases 
i el de les cambres, 
i el de la gent que mira, rera els vidres, 
com la neu unifica els horitzons 
i ho torna tot 
colpidorament pròxim i assequible.

Miquel Martí i Pol 

JA ARRIBA L’HIVERN  

Ja arriba l’hivern, tot ell va vestit

de neu i de glaç, de boira i de nit.

Asseca les flors i el fred fa venir

m’ha pintat el nas de color de vi.

Jo em pose l’abric i vaig ben tapat

no vull esternuts, no vull constipats.

(Bofill, F. Puig, A. Serrat, F.)