ESPERAR COSTA, I TANT!
A LES NOU DEL MATÍ ENTREM A CLASSE PENGEM LA JAQUETA I LA MOTXILLA I A PARTIR D'ACÍ PASSEN DUES COSES:
1- UNS COMPANYS VAN AL SEU LLOC, SEUEN I ESPEREN.
2- ALTRE SE'N VAN ALS RACONS A JUGAR.
COM A MESTRA EM FA PENSAR QUE AQUESTA SITUACIÓ NO ÉS BEN BÉ JUSTA: UNS ESPEREN I ALTRES JUGUEN. EIXA INQUIETUD LA PLANTEGE A TOTS ELS MEUS ALUMNES UN CAMÍ ESTAN ASSEGUTS.
CONVERSA:
MESTRA: QUÈ PASSA QUAN ENTREM? COM ÉS QUE UNS VAN A JUGAR I ALTRES S'ASSEUEN AL SEU LLOC? US SEMBLA JUST? QUÈ PENSEU?
COMPANY 1: UNOS VAN A JUGAR Y OTROS ESPERAMOS. PERO LO QUE ELLOS HACEN ES MÁS DIVERTIDO. A MI ME GUSTARÍA IR A JUGAR.
COMPANY 2: LLÚCIA, ÉS QUE ESPERAR COSTA. ÉS MÉS DIFÍCIL.
MESTRA: HAN D'HAVER MOMENTS PER A TOT I A L'ESCOLA NO SOLS VENIM A APRENDRE A LLEGIR, ESCRIURE, SUMAR, RESTAR, ESCOLTAR, PARLAR... TAMBÉ CAL APRENDRE A ESPERAR.
COMPANY 3: ESO ES TENER PACIENCIA.
CONCLUSIÓ: QUAN ENTREM A CLASSE PEL MATÍ HEM DE PENJAR LA JAQUETA I LA MOTXILLA. ANEM AL NOSTRE LLOC I ESPEREM QUE TOTS ESTIGUEN ASSEGUTS.
POSEM EN PRÀCTICA LA NOSTRA CAPACITAT D'ESPERA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada