dimecres, 1 de febrer del 2017

ESPERAR COSTA

ESPERAR COSTA, I TANT! 

A LES NOU DEL MATÍ ENTREM A CLASSE PENGEM LA JAQUETA I LA MOTXILLA I A PARTIR D'ACÍ PASSEN DUES COSES:

1- UNS COMPANYS VAN AL SEU LLOC, SEUEN I ESPEREN.
2- ALTRE SE'N VAN ALS RACONS A JUGAR.

COM A MESTRA EM FA PENSAR QUE AQUESTA SITUACIÓ NO ÉS BEN BÉ JUSTA: UNS ESPEREN I ALTRES JUGUEN. EIXA INQUIETUD LA PLANTEGE A TOTS ELS MEUS ALUMNES UN CAMÍ ESTAN ASSEGUTS. 

CONVERSA:  
MESTRA: QUÈ PASSA QUAN ENTREM? COM ÉS QUE UNS VAN A JUGAR I ALTRES S'ASSEUEN AL SEU LLOC? US SEMBLA JUST? QUÈ PENSEU?

COMPANY 1: UNOS VAN A JUGAR Y OTROS ESPERAMOS. PERO LO QUE ELLOS HACEN ES MÁS DIVERTIDO. A MI ME GUSTARÍA IR A JUGAR. 

COMPANY 2: LLÚCIA, ÉS QUE ESPERAR COSTA. ÉS MÉS DIFÍCIL. 

MESTRA: HAN D'HAVER MOMENTS PER A TOT I A L'ESCOLA NO SOLS VENIM A APRENDRE A LLEGIR, ESCRIURE, SUMAR, RESTAR, ESCOLTAR, PARLAR... TAMBÉ CAL APRENDRE A ESPERAR.

COMPANY 3: ESO ES TENER PACIENCIA. 

CONCLUSIÓ: QUAN ENTREM A CLASSE PEL MATÍ HEM DE PENJAR LA JAQUETA I LA MOTXILLA. ANEM AL NOSTRE LLOC I ESPEREM QUE TOTS ESTIGUEN ASSEGUTS. 
POSEM EN PRÀCTICA LA NOSTRA CAPACITAT D'ESPERA. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada