Un dia qualsevol del mes d'abril açò és el que passa a l'aula d'infantil 4 anys:
"A Juan li toca eixir a la pissarra. Jaime li diu "ei Juanito".
(Jaime ha tingut gelosia perquè no l'han cridat a d'ell per eixir a la pissarra i una manera de manifestar-ho és dir-li al company en to burleta el diminutiu del seu nom).
Juan li diu a Jaime "Jaimito". (Juan ha entrat en el joc).
Jo com a mestra ature la classe. Els recorde que eixa no és manera d'adreçar-se a un company. A Jaime li dic que això que li ha passat són cels i que ara s'ha d'aguantar perquè a la pissarra eixen tots els companys i companyes una vegada o una altra.
Els hi explique que el nom de les persones no es canvia a no ser que la persona mateixa vulga que li diguen un altre nom. Em fique d'exemple "Els meus pares quan vaig nàixer em van posar Lucía i jo me l'he canviat a Llúcia i vull que em diguen Llúcia".
Un altre company ha avisat que a África de vegades li diuen "Afri". Li hem preguntat a África si això li agrada, que li canvien el nom em referisc i li diguen "Afri". África diu que no, que no li agrada. que ella vol que li diguen Àfrica.
En definitiva, cadascú té el seu nom i ningú té dret a canviar-lo a no ser que l'usuari del nom vulga canviar-se'l.
Nota: he canviat els noms reals i els he substituït per Juan i Jaime.
"Cadascú mostra els seus gustos
cadascú els seus sentiments,
però l'essència ens iguala
dins de motlles diferents"
Fina Girbés
