Per tal que el nostre curs de poesia no s'ature per la nostra estada a casa us deixe la proposta per al mes de març.
Una reflexió del nostre poeta Vicent Andrés Estellés.
Quan les circumstàncies no acompanyen cal traure la valentia per seguir endavant.
Al febrer hem començat un llibre de solapes sobre "Art Modern".
"Un dia que Frida Kahlo estava en el jardí de sa casa, va començar a pensar sobre tot allò que l'envoltava.
Es
preguntava si existia o no "la veritat absoluta" i en aquell moment va
vore com un ocell emprenia el vol des d'un dels arbres que tenia a
prop."
D'aquest temps de reflexió de la pintora mexicana va nàixer un breu text que l'alumnat d'infantil 4 anys ha aprés de memòria:
"No hi ha res absolut,
tot canvia,
tot es mou,
tot revoluciona,
tot s'envola i se'n va"
A gener arriba
la borrasca litoral "Glòria" i a banda de portar-nos fred i vent també
ens porta un breu fragment d'un escrit més extens de Joana Raspall que
ens dóna una rebuda energètica i esperançadora.
"FELIÇ DIA A TOTES LES PERSONES
QUE GAUDINT DE QUI SÓN I D'ON VÉNEN
SEGUIXEN OBERTES A PENSAR
-EN GRAN I EN VEU ALTA-
EL LLOC CAP ON VOLEN ANAR"
(JOANA RASPALL)
A desembre vàrem aprendre la poesia de Fina Girbés que porta com a títol "Iguals-diferents". Aquest n'és un fragment:
Iguals-diferents
Què importa el color de la pell?
Si tots som iguals-diferents.
El cor ens batega en nàixer.
La pell se'ns eriça pel fred.
Les llàgrimes mullen les galtes.
Els llavis dibuixen el bes.
Cadascú mostra els seus gustos.
Cadascú els seus sentiments,
però l'essència ens iguala
dins de motlles diferents.
(Fina Girbés)
A novembre ens van visitar dues sargantanes i un serpent.
Hem emprat la tècnica de "trencadís" d'Antoni Gaudí per decorar la silueta del rèptil.
Les sargantanes
"Arran del camí
dues sargantanes
el sol comparteixen
com bones germanes.
Els surt un serpent
verd com les olives
amb ulls de qui vol
menjar-se-les vives.
-És meu aquest lloc!
orgullós els crida.
Elles fugen lluny,
per salvar la vida.
I mentre xiulant
el serpent les provoca,
l'aixafa un tractor
com qui fa una coca"
(Joana Raspall)
A octubre hem construït una caseta entre la lluna de plata i el sol d'or fi. La poesia que hem treballat ha estat "LA CASETA" de Joana Raspall. Cada matí la recordem i algun company o companya ja s'atreveix a recitar-la.
La caseta
"La lluna és de plata
i el sol és d'or fi.
M'he fet una casa
just a mig camí.
Sense tu saber-ho
cada dia hi véns
per la porta blava
dels meus pensaments"
(Joana Raspall)
És setembre i l'escola ha obert les seues portes.
A infantil 4 anys hem vingut amb grans dosis d'alegria, il·lusió i entusiasme.
Al llarg d'aquest curs treballarem el text poètic i com volem guanyar el temps, ja hem començat per la primera poesia: "Bombolles" de la poetessa Joana Raspall(1913-2013).
Cada matí aprofitem per recitar-la i de ben segur que alguna companya o algun company l'hauran memoritzada.
Bombolles
"Vine a fer bombolles
que tinc un tassó
ple d'aigua i sabó.
Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!
Si la més bonica
proves d'agafar
se't fon a la mà.
I et quedes en dubte,
de si l'has bufat
o ho has somiat!"
(Joana Raspall)
